Moments.

Apaga la luz, cierra la puerta, no quiero que te vayas, quiero tenerte cerca, quiero estar a tu lado, no pudo ocultarlo, sabes que lo intenté. No es tan fácil ver que el tiempo huye de mis manos, se que tiemblo si toco tu piel, y una lágrima comienza a caer. Si tan solo pudiera ser alguien más, si hoy pudiera regresar... Siempre estaré, vida, tu voz, mi razón de ser. Mi amor, eres lo que siempre soñé. Momentos que yo nunca olvidaré, antes de que me dejes.
Con la llave, tú, quisiste cerrar la puerta del recuerdo, no quieres verme más, pero sin ti no vivo, nublado está mi juicio, en tu luz brillará. Indecisa, tu voz está intentando gritar pero no es fácil volver a creer.
Hoy puedo recordar, veo el tiempo pasar, a la calle salir, disfrutar de vivir, muy cerca de la orilla empezar a bailar, mucha ropa en tu cama tirada al final, y para terminar solo quiero bromear.

Little things.

Tu mano sé que fue sólo hecha para mí, al tocarla sé que fue destinado a ser así. Cuando uno cada punto de tus pecas ríes y eres el sentido de mi vivir. Si sonríes odias que tus ojos se arruguen y sé que odias con dolor que tu cuerpo sea así y que al verte en un espejo lloras pero estaré ahí, por que yo te amo aun así. Pequeñas cosas que tal vez hoy no podré callar, y es por ti, por ti, es por ti, tú eres así, me enamoré de ti, de todo lo que hay en ti.
Tú no puedes dormir sin una taza de té, y quizás sea la razón si dormido no hablas bien, me conversas cada noche y tus secretos guardaré, aunque sin sentido son, lo haré. Nunca te ha gustado como se escucha tu voz, y tampoco quieres ver si mantienes tu peso o no, tratas de meterte en esos viejos jeans pero así eres perfecta para mí.
Nunca te has amado como te amo yo a ti, nunca te has tratado bien pero hazlo por mí. Quiero que lo sepas, yo estoy aquí por ti y así tu quizás te ames como yo a ti.

Mira'm.

Tu, que mai m'has estimat, tu, que sempre has pensat que jo, et necessito i no puc viure sense tu. Tu, que mai em necessites, però sempre em busques, quan més et convé. Tu, que em tens quan em desitges. Ja no puc més.
Mira'm als ulls de nou i veuràs qui sóc. Diga'm un altre cop que serem tots dos.
Tu, que ja no ets la d'abans, sembla que has volgut desdibuixar tot el què un dia vàrem fer els dos junts.
Deixa't de creure, que tot el què penses, que tot el què fas, és l'únic que importa, ja no ho intentis, per fi he pogut veure tu no ets el centre de tot el què ens envolta.

Al meu costat.

Estic aqui de nou i no faig més que pensar el teu nom. No hi ets aprop de mi, estic sol.
Escric dins de la ment perque sè que mai no et diré, potser l'ultim moment per mi.
Com et podria explicar que la magia existeix, que els somnis són reals nomes hi creus. Pots confiar sempre en mi donaria el que fos per tenirte amb mi un segon aqui de nou al meu costat.
Intento imaginar com són les teves mans, els ulls que fan brillar el meu món..
No se com ho fare, si tanco els ulls anirà més be, sabré que pas de tot per tu.
Pero no m'atraveixo i veig que cada cop que hi penso ja és molt tard, ets més lluny del que eres abans. Digue'm on ets que hi aniré.

Intensament vius.

Obre els ulls, si vols, la vida està passant al teu davant. Tanca els ulls, si creus en tu.
Pluges d’estels cauen sobre el teu llit, no tinguis por. Queda’t amb mi, trobaràs el què vols, aquí tocaràs l’horitzó.Si véns amb mi jo et portaré als llocs que fa temps vas somniar. Si avui somrius, podrem tornar a començar intensament vius.Digue’m què veuràs si mires fixament en el mirall, mil vitralls trencats per tu.Fora el carrer ningú veu el que sents, tot és més fosc. Dona’m la mà i et faré recordar secrets que et farien volar.

Fes-ho realitat.

Deixa't anar, oblida les coses que t'han fet plorar. No pensis més en el què vindrà demà. Fes un pas més, segueix les petjades que un dia vas fer que et portaran on vas estar fa temps. Ningú t’acompanyarà però això no et fa menys fort, dius les coses clares, tu ja saps que és el que vols.
Trobaràs el teu lloc, ningú més podrà aturar-te, lluitaràs pel que vols fins que ja no et quedin forces. Fes-ho realitat.
El que has esperat durant aquest temps amb els braços creuats veient com tot el que tu vols se'n va. Pensa un moment, recorda el que sempre havies somiat, ja ho has trobat o ho has deixat marxar?

És el moment.

3,2,1 ja comença el compte enrere, si tu vols venir només pots d'una manera i és quedan-te aquí fins que acabi tota la nit. 1,2,3, les trucades necessàries per tenir-ho tot i jugar totes les cartes que tens a la mà, els teus daus ara estan girant. I les llums dels fanals il·luminen el món i la lluna brilla a l'horitzó.
Ara és el moment de tenir present que la vida són dos dies i no hi pots fer res, més que estar content de tenir el que tens. Tots aquells que avui t'estimen, ho seguiran fent. És el moment!
Un segon pot ser més del que et demano per posar-me dret, i seguir les vostres passes cap algun indret amagat entre aquests carrers. No fa fred, la calor se'ns apodera i ara estem desperts i radiants per una festa que no té final. Cada instant no es repetirà.
I la música mou al compàs aquests cors que bateguen cada cop més fort.