Res tornarà a ser igual.

Avui no em surten les paraules. No tinc alè per caminar. Una finestra se me'n porta i no tinc forces per tornar. He viscut un temps despert, he viscut un temps somiant. He viscut un temps serè i he viscut un temps com cal. Res tornarà a ser igual i lluitarem fins al final. Un nou matí pot començar... Si tanco els ulls me'n vaig al teu costat.
He après de tu tantes coses: m'has ensenyat què és estimar. M'has portat fins a la porta i he descobert la meva clau. He viscut un temps rebent i he viscut un temps donant, i he viscut un temps al cel, i en un desert sense final.

Sóc com sóc.

Una foto a l'habitació que em recorda coses del passat, sentiments que no puc deixar de sentir, de tantes coses que no puc oblidar. Sóc com sóc, romàntica despistada, he perdut les coses tantes vegades. Sóc aixi i avui he decidit que et vull amb mi. Tantes nits sense dormir intentant endreçar el que no vaig dir, tinc tan plenes les butxaques de camins caminats que ara toca tu venir cap a mi per fi.

Somiaré.

Sé que potser somio despert, que vaig en vaixell de paper i que el vent m'empeny cap endavant. Sents que no saps on arribaràs, s'escapa la realitat i el temps, que no s'atura mai. Somiaré com brillen les estrelles i no deixaré que res no em faci enrere. Sempre lluitaré, no tindré por. Somriure és sentir-se lliure, imaginar-se el món com un voldria. Sé que el camí no és fàcil, ho sé, que vaig a contracorrent sense poder arribar-hi mai.

Ja fa anys...

Ja fa anys que no veus que la vida va passant, vas sentint que et fas gran i tot canvia al teu voltant. El temps passa depresa i jo segueixo aquí... Cada moment, cada segon, cada història que ens envolta són raons per continuar, per no parar. Ja fa molt vam parlar que hi ha moltes formes de mirar aquesta vida que no entén de quants ni de perques. Ens queda tant per veure i els dos seguim aquí... Cada instant, cada record, cada vegada que m'escoltes vas donant-me mes raons per no parar. Has d'estar tranquila perquè els dubtes i les pors arribaran, ho has de tenir clar, nomes vull que sàpigues que sempre em tindràs al teu costat.

Una resposta.

A poc a poc valorant cada minut, molt conscient de qui sóc i d'on he vingut, convençut de que no hi ha un perquè, no veig sentit a tot això. Sé que algun dia serà el primer, sé que no estic preparat de moment, però això es qüestió d'esperar i deixar que aquesta vida segueixi la partida. Sóc aquí recordant cada minut, situacions que em fan veure d'on he vingut. Convençut de que tot va millor ara puc dir que sé qui sóc.

He après.

M'he adonat que en aquesta vida quasi res passa per casualitat, he après a no parar, he après a no callar. M'he adonat que la distància és més curta si camine amb il·lusió, he après a plorar, he après a riure'm de dolor. Dona-li corda a aquest món, fem de tots una sola veu. M'he adonat que en aquesta vida val més l'or que cada segon, he après a mirar, he après a estimar. M'he adonat que quant respiro omplic d'aire els meus pulmons, he après que és suficient per posar el meu cos en moviment. Qui a dit que benvingut a qui a patit? No només hem de ser lliures, hem de saber-nos divertir. Si volem que açò funcione ho haurem de donar tot.

Respira.

Ara que sembla que tot es com un llibre obert no és tan fàcil veure i escoltar. Pot ser havíem ignorat la realitat, és el moment de construir allò que havíem oblidat. Som com una història, com aquell conte que t'expliquen just abans d'anar a dormir. Som com un somriure que naix de tots aquells moments que tens guardat a dins del cor. Sempre que vulgues sortir corre'ns sense raó, respira i dona temps al món. Pot ser no ens hem adonat del que tenim però seguirem vius, sempre que seguim sentint.

Increíbles.

Estic preparat pel que pugui passar, per decidir cap on done cada pas. Ningú va dir que això seria fàcil, jo hi penso jugar. Mai no es massa tard per despertar, ningú no es pot parar endavant. Ja no m'enganyen, se que vaig per bon camí. Ara puc dir que és cosa de petits, ara se que no hi ha ningú més que marca el meu destí.

Sempre he pensat que junts podem canviar el món, per que crec que junts podem fer-ho tot, per que crec que no hi ha res que no puguem pensar.

Aigua.

Gota a gota sembla que no plogui massa, i vas veient que sempre és el mateix però les coses no canvien soles, has de voler que canvien, no et deixes mai res per fer. Aigua, pot ser ara no t'enfonsis però no et queda gaire temps, agafa aire i no t'allunyis de la superfície i viu el teu present. Ara és el moment d'estar nadi, el sentiment és fort no pensis amb res més, quan? com? no importa amb qui, es l'hora de menjar-te el món. No tens una vida plena si tens por de perdre, i això no t'ho mereixes, tu vals molt més que totes les promeses que mai se't van complir, però no perdis la innocència, no la perdis mai.

Ara és el moment d'entendre's, ara és el moment de sentir que mai no et puguen dir que no has lluitat per a arribar fins aquí.

Agafa'm la mà.

Creus que res no és per sempre i vols creure que no hi ha res a fer, mira dins, les coses més petites de vegades són les que ens fan més grans. I tu agafa'm la mà i deixa't portar tinc tantes coses a dir-te i tan poc temps, però ningú no ens podrà prendre aquest moment. Veus que tot està calmat, no hi ha sorolls que et puguin espantar. Si estem junts, els dies seran clars, no deixarem de caminar plegats.

Tinc coses a dir-te, tinc tantes coses a dir-te...

La nostra funció

Hi ha molts sentiments que no sóc capaç de dir-te, tot plegat se'm fa un món. Trencar les distàncies amb l'esbós i dir paraules que t'arribin al cor. I somriure, mirar de lluny tantes promeses, i descriure el que em fas sentir. Em fas riure, em fas ser feliç.
Hi ha molts obstacles que no pots evitar, però sempre queda un camí per tornar. Caurem però ens tornarem a aixecar més forts, més grans i sense por de lluitar. I somriure, mirar de lluny tantes promeses, i descriure el que em fas sentir. Em fas riure, em fas ser feliç.

És per tu que torno a riure.

És el que tu em fas sentir.

Em fas ser feliç.