Respira.

Ara que sembla que tot es com un llibre obert no és tan fàcil veure i escoltar. Pot ser havíem ignorat la realitat, és el moment de construir allò que havíem oblidat. Som com una història, com aquell conte que t'expliquen just abans d'anar a dormir. Som com un somriure que naix de tots aquells moments que tens guardat a dins del cor. Sempre que vulgues sortir corre'ns sense raó, respira i dona temps al món. Pot ser no ens hem adonat del que tenim però seguirem vius, sempre que seguim sentint.