Somiaré.

Sé que potser somio despert, que vaig en vaixell de paper i que el vent m'empeny cap endavant. Sents que no saps on arribaràs, s'escapa la realitat i el temps, que no s'atura mai. Somiaré com brillen les estrelles i no deixaré que res no em faci enrere. Sempre lluitaré, no tindré por. Somriure és sentir-se lliure, imaginar-se el món com un voldria. Sé que el camí no és fàcil, ho sé, que vaig a contracorrent sense poder arribar-hi mai.