Que boig el món.

Que boig el món, que no té cap sentit i em fa pensar ''no se que hi faig aquí'', que boig el món que no puc entendre mai, ja pots lluitar amb constància que un dia et fot un cop amb tanta força que et deixa sol en el principi del camí. Diuen que al món s'hi ve a patir. Que boig el món, que no te cap ni peus, ni ens deixa tenir el que teniem ahir. Que boig el món, que no vol aconseguir per fi esborrar del mapa aquelles coses que menyspreem, i ens fan sentir mesquins. En la distància està el secret, callat, ocult, pacient, discret. Per art de màgia, baixem com l'aigua i, a cada obstacle, refem com si res el camí, construint a mida el destí. A contracorrent, de cara al vent, amb mar de fons i onades, governa tu el vaixell que no tens res a perdre. Que boig el món, que em fa anar amunt i avall, i és tard quan veig que molt pijor estic jo.