sábado, 26 de octubre de 2013

Moments.

Apaga la luz, cierra la puerta, no quiero que te vayas, quiero tenerte cerca, quiero estar a tu lado, no pudo ocultarlo, sabes que lo intenté. No es tan fácil ver que el tiempo huye de mis manos, se que tiemblo si toco tu piel, y una lágrima comienza a caer. Si tan solo pudiera ser alguien más, si hoy pudiera regresar... Siempre estaré, vida, tu voz, mi razón de ser. Mi amor, eres lo que siempre soñé. Momentos que yo nunca olvidaré, antes de que me dejes.
Con la llave, tú, quisiste cerrar la puerta del recuerdo, no quieres verme más, pero sin ti no vivo, nublado está mi juicio, en tu luz brillará. Indecisa, tu voz está intentando gritar pero no es fácil volver a creer.
Hoy puedo recordar, veo el tiempo pasar, a la calle salir, disfrutar de vivir, muy cerca de la orilla empezar a bailar, mucha ropa en tu cama tirada al final, y para terminar solo quiero bromear.


Little things.

Tu mano sé que fue sólo hecha para mí, al tocarla sé que fue destinado a ser así. Cuando uno cada punto de tus pecas ríes y eres el sentido de mi vivir. Si sonríes odias que tus ojos se arruguen y sé que odias con dolor que tu cuerpo sea así y que al verte en un espejo lloras pero estaré ahí, por que yo te amo aun así. Pequeñas cosas que tal vez hoy no podré callar, y es por ti, por ti, es por ti, tú eres así, me enamoré de ti, de todo lo que hay en ti.
Tú no puedes dormir sin una taza de té, y quizás sea la razón si dormido no hablas bien, me conversas cada noche y tus secretos guardaré, aunque sin sentido son, lo haré. Nunca te ha gustado como se escucha tu voz, y tampoco quieres ver si mantienes tu peso o no, tratas de meterte en esos viejos jeans pero así eres perfecta para mí.
Nunca te has amado como te amo yo a ti, nunca te has tratado bien pero hazlo por mí. Quiero que lo sepas, yo estoy aquí por ti y así tu quizás te ames como yo a ti.


sábado, 14 de septiembre de 2013

Mira'm.

Tu, que mai m'has estimat, tu, que sempre has pensat que jo, et necessito i no puc viure sense tu. Tu, que mai em necessites, però sempre em busques, quan més et convé. Tu, que em tens quan em desitges. Ja no puc més.
Mira'm als ulls de nou i veuràs qui sóc. Diga'm un altre cop que serem tots dos.
Tu, que ja no ets la d'abans, sembla que has volgut desdibuixar tot el què un dia vàrem fer els dos junts.
Deixa't de creure, que tot el què penses, que tot el què fas, és l'únic que importa, ja no ho intentis, per fi he pogut veure tu no ets el centre de tot el què ens envolta.



viernes, 6 de septiembre de 2013

Al meu costat.

Estic aqui de nou i no faig més que pensar el teu nom. No hi ets aprop de mi, estic sol.
Escric dins de la ment perque sè que mai no et diré, potser l'ultim moment per mi.
Com et podria explicar que la magia existeix, que els somnis són reals nomes hi creus. Pots confiar sempre en mi donaria el que fos per tenirte amb mi un segon aqui de nou al meu costat.
Intento imaginar com són les teves mans, els ulls que fan brillar el meu món..
No se com ho fare, si tanco els ulls anirà més be, sabré que pas de tot per tu.
Pero no m'atraveixo i veig que cada cop que hi penso ja és molt tard, ets més lluny del que eres abans. Digue'm on ets que hi aniré.



Intensament vius.

Obre els ulls, si vols, la vida està passant al teu davant. Tanca els ulls, si creus en tu.
Pluges d’estels cauen sobre el teu llit, no tinguis por. Queda’t amb mi, trobaràs el què vols, aquí tocaràs l’horitzó.Si véns amb mi jo et portaré als llocs que fa temps vas somniar. Si avui somrius, podrem tornar a començar intensament vius.Digue’m què veuràs si mires fixament en el mirall, mil vitralls trencats per tu.Fora el carrer ningú veu el que sents, tot és més fosc. Dona’m la mà i et faré recordar secrets que et farien volar.



Fes-ho realitat.

Deixa't anar, oblida les coses que t'han fet plorar. No pensis més en el què vindrà demà. Fes un pas més, segueix les petjades que un dia vas fer que et portaran on vas estar fa temps. Ningú t’acompanyarà però això no et fa menys fort, dius les coses clares, tu ja saps que és el que vols.
Trobaràs el teu lloc, ningú més podrà aturar-te, lluitaràs pel que vols fins que ja no et quedin forces. Fes-ho realitat.
El que has esperat durant aquest temps amb els braços creuats veient com tot el que tu vols se'n va. Pensa un moment, recorda el que sempre havies somiat, ja ho has trobat o ho has deixat marxar?

És el moment.

3,2,1 ja comença el compte enrere, si tu vols venir només pots d'una manera i és quedan-te aquí fins que acabi tota la nit. 1,2,3, les trucades necessàries per tenir-ho tot i jugar totes les cartes que tens a la mà, els teus daus ara estan girant. I les llums dels fanals il·luminen el món i la lluna brilla a l'horitzó.
Ara és el moment de tenir present que la vida són dos dies i no hi pots fer res, més que estar content de tenir el que tens. Tots aquells que avui t'estimen, ho seguiran fent. És el moment!
Un segon pot ser més del que et demano per posar-me dret, i seguir les vostres passes cap algun indret amagat entre aquests carrers. No fa fred, la calor se'ns apodera i ara estem desperts i radiants per una festa que no té final. Cada instant no es repetirà.
I la música mou al compàs aquests cors que bateguen cada cop més fort.

.

Me paso la vida esperando y esperando para después no tener nada. Hay veces que me paro a pensar si de verdad vale la pena esperar tanto para nada y he llegado a la conclusión de que no. No me apetece perder más tiempo. A partir de ahora voy a vivir sin esperar nada de nadie, simplemente haré las cosas que quiera cuando quiera, por que no sirve de nada estar esperando por algo que sabes que realmente no va a pasar.

domingo, 25 de agosto de 2013

Cold coffee

Ella es como el café frío por la mañana. Estoy borracho del whisky con cola de anoche. Ella me hace estremecerme sin avisar y me hace reír como si estuviera en el chiste.
Y tú te puedes quedar conmigo para siempre o te puedes quedar conmigo por ahora.
Dime si estoy equivocado, dime si estoy en lo cierto. Dime si necesitas una mano amante para ayudarte a dormir esta noche. Y dime si sé, y dime si hago. Dime cómo enamorarme de ti de la manera que quieres que lo haga.
Me despertaré con café por la mañana, pero ella prefiere dos terrones de azúcar y té. Fuera, el día está amaneciendo y llamándonos. Pero no tiene por qué ser así, por favor vuelve a dormir.

martes, 23 de julio de 2013

Poco a poco te vas dando cuenta de quienes realmente están ahí siempre, de que personas te quieren y te valoran de verdad, de quienes merecen todo de ti y quienes no, y esto es realmente bueno, te das cuenta de que vas creciendo y que no es amigo todo aquel que te dice dos cosas bonitas, un amigo es aquel que siempre está ahí, en lo bueno y en lo malo, que pase lo que pase siempre te va a decir la verdad, que si algo le pasa te lo va a decir, un amigo es aquel que cuando esta bien tu estás bien y que cuando está mal probablemente tu vas a estar peor, pero si seguís juntos seguro que saldréis de ahí. Poco a poco, con el tiempo, te vas dando cuenta que amigos como estos los puedes contar con los dedos de una mano y que realmente vale la pena tenerlos por que son para siempre.


lunes, 22 de julio de 2013

Part de mi.

Avui, que un "per sempre" no és etern, que una paraula sense fets no és res, és el meu moment per demostrar que tot el que he imaginat ho podré fer realitat. A vui, que els hiverns tornen a ser freds que una nit sense estels no sembla res és el teu moment per demostrar que tot el que has somiat ho podràs fer realitat. Tinc l'oportunitat de fer-te entendre que tots els mals records que no et deixen tancar els ulls no et caldran mai més.
Vull despertar, tornar a sentir totes les cançons que vaig escriure i que al final són part de mi, sabré trobar el camí, la llum de les respostes torna a ressorgir puc escriure el meu destí.
I mai podrem tornar a creure que res no és per sempre.


El que et fa especial.

No deixis que la vida passi de llarg hi han masa coses importants com per deixar de somiar, no deixis que un mal dia esborri aquest somriure tan especial.
Sentir el sol al meu davant, veure el mar al meu voltant. Mai oblidaré ni un d'aquests instants, tanco els ulls i penso en tot el que vindrà demà.
L'impossible de vegades triga una mica més, veus que costa començar i que no pots fer-hi res. no oblidis que un bon dia pot fer que el teu somriure torni a brillar
Camina sense pressa encara que facis tard, gaudeix de l'aire que respires com si fos el final, no deixis que un mal dia esborri aquest somriure tan especial.


jueves, 4 de julio de 2013

Un recuerdo en el olvido.

Aquella brisa de verano siempre escondía algún romance una ilusión, una forma de aprender sufriendo, porque siempre preferimos lo imposible, inalcanzable, los sueños. Yo te quería preguntar si era posible alcanzar el sueño de dormirme junto a ti, volar muy alto, que el cielo nos espere y que me digas que me quieres susurrando. Pero no pude, me faltaron fuerzas, me quede muda al pensar que te podías reír de mi inexperiencia, de mi dolor fueron pocos testigos, maldigo las 2 palabras que hicieron de nuestra historia un recuerdo en el olvido.
Cumplía ya los 18 y estrenaba vestido no sabia con certeza si ya te habías ido, busque entre tus amigos, pero no te encontré y alguien se acercó y su aliento olía a ti, el perfume y ese acento que me hacían sonreír me pediste bailar y como tonta cedí.
Tres veranos después nos volvimos a encontrar, ya todo había cambiado, yo quiero aprender amando, quise decirle que era tarde que cinco besos no compensan tanto daño.

Caminar.

Busco el beso, la revolución. Un mensaje que hable más de amor. Las caricias para el corazón de esta tierra que alguien lo rompió. Busco el gesto lleno de valor que nos traiga el cuento y la versión dónde el lobo que nos engañó mira al niño y le pide perdón. Busco el viento que traiga esa voz, que se lleve al pésimo escritor de este cuento que no nos durmió, robando el sueño así nos desveló.
Caminar, poner sonrisa a cada paso y respirar, será bonito lo que quede por llegar. Mirar al frente y no bajar la vista nunca más. Retirar la cara rara la que no deja avanzar, quitar los miedos que se vayan a pasear y que septiembre no nos quite la ilusión jamás.Voy caminando, y a esta herida le queda un rato todavía. Despertar y que pase la verdad. Llegó la hora de empezar.



Cero.

Todo lo que vimos se nos fue, soñé que siempre iría al lado. Eso que inventamos ya no es, ahora solo existe el pasado y me toca entender qué hacer con tus abrazos, ahora toca aprender como dejar de querer, saber borrarlo bien, que igual que vino fue, que hoy es cero.
Quiero que todo vuelva a empezar, que todo vuelva a girar, que todo venga de cero. Y quiero que todo vuelva a sonar, que todo vuelva a brillar, que todo venga de cero.
Eso, desaparece y no lo ves, ese regalo que la vida pone al lado. Dura lo que dura y ya se fue, ni tu ni yo lo hemos cuidado. Y ahora toca entender qué hacer con tanto daño, y ahora toca aprender como dejar de querer, saber borrarlo bien que igual que vino fue y es tan feo.
Y siento que todo lo malo es pensar que todo lo que viene va, que todo se va consumiendo y el silencio manda hoy más.


viernes, 31 de mayo de 2013

Que no es verdad.

Y yo no se muy bien de quien, de quien diablos fue la idea de contar a todo el mundo las mentiras que hoy nos llevan a caer en más misero destino, a ser un número en las listas del Inem. Y ese tal seguro que, que estudia alguna carrera sin motivo y porques para no ser un cualquiera tanto tienes, tanto vales es la enseñanza primera eso es lo que nos han vendido al por mayor. 
Que no, que no! Que digo: Que no es verdad que no haya tiempo para cerrar los ojos y poder volar por otros cielo, afortunadamente sé que no es verdad que hayamos muerto abandonados a la cruda realidad de no querernos.
Para ser gente de bien, ser un alguien importante lo primero es estudiar y lo segundo es olvidarse de las cosas que tu corazón te mande, que aunque te hagan feliz no sirven para comer.
Y si tienes suerte ya, ya sabemos lo que pasa quizás llegue a opositar, tal vez consiga una plaza, un buen puesto en oficinas del estado. Y olvidaré las tonterías que soñé. 
Ya ves la felicidad no se vende tan barata como el odio o el rencor y esas mentiras que matan poco a poco y sin contar con uno mismo, dime ¿qué harías si nacieras otra vez? 


domingo, 14 de abril de 2013

...

Una y otra vez, un te quiero tras otro, una mentira tras otra, y yo tonta creyendole... Hasta que realmente no te das cuenta de que no te merece, de que si, puede que haya hecho las cosas mal, pero él las ha hecho peores. Realmente me arrepentía de haber hecho lo que hice o lo que me hicieron hacer, pero claro él se pone a hacer cosas peores sin tener ni la menor idea, y sinceramente, las cosas a mi me molestan, no soy como él que todo se la suda, que todo le da igual y que si le hace daño a una persona, ¿que más da? 
Pues ahora conmigo se le acabó el chollo, se acabó eso de que venga cuando le conviene y después se vaya así sin más, y de malas maneras, por que si era con él me enfadaba con razón y aunque me dijera que no, yo tonta no era, pero bueno, ahora el daño ya está hecho y no podemos hacer que el tiempo vuelva hacía atrás y arreglarlo todo, y aunque se pudiera, probablemente esto acabaría igual ya que él no ha cambiado ni lo hará nunca.
Poco a poco te vas dando cuenta de que la gente no siempre dice la verdad y que te va fallando. Hay gente que viene y decide quedarse, pero hay gente que viene, te destroza y después decide irse dejándote hecha polvo, pero hay gente que es así y esto no lo voy a poder cambiar yo ni lo va a poder cambiar nadie ya que esa gente, la que viene, te destroza y luego se marcha sin mirar atrás, esa gente es la que te va a enseñar la realidad de esta vida, y si, lo vas a pasar mal, pero después, probablemente, se lo agradecerás ya que cuando alguna persona como esa se acerque a ti ya vas a saber a lo que viene y la vas a sacar de tu vida antes de que sea tarde y te acabe destrozando.

viernes, 29 de marzo de 2013

Res tornarà a ser igual.


Avui no em surten les paraules. No tinc alè per caminar. Una finestra se me'n porta i no tinc forces per tornar. He viscut un temps despert, he viscut un temps somiant. He viscut un temps serè i he viscut un temps com cal. Res tornarà a ser igual i lluitarem fins al final. Un nou matí pot començar... Si tanco els ulls me'n vaig al teu costat.
He après de tu tantes coses: m'has ensenyat què és estimar. M'has portat fins a la porta i he descobert la meva clau. He viscut un temps rebent i he viscut un temps donant, i he viscut un temps al cel, i en un desert sense final.




sábado, 23 de marzo de 2013

Sóc com sóc.


Una foto a l'habitació que em recorda coses del passat, sentiments que no puc deixar de sentir, de tantes coses que no puc oblidar. Sóc com sóc, romàntica despistada, he perdut les coses tantes vegades. Sóc aixi i avui he decidit que et vull amb mi. Tantes nits sense dormir intentant endreçar el que no vaig dir, tinc tan plenes les butxaques de camins caminats que ara toca tu venir cap a mi per fi.


Somiaré.

Sé que potser somio despert, que vaig en vaixell de paper i que el vent m'empeny cap endavant. Sents que no saps on arribaràs, s'escapa la realitat i el temps, que no s'atura mai. Somiaré com brillen les estrelles i no deixaré que res no em faci enrere. Sempre lluitaré, no tindré por. Somriure és sentir-se lliure, imaginar-se el món com un voldria. Sé que el camí no és fàcil, ho sé, que vaig a contracorrent sense poder arribar-hi mai.


Ja fa anys...


Ja fa anys que no veus que la vida va passant, vas sentint que et fas gran i tot canvia al teu voltant. El temps passa depresa i jo segueixo aquí... Cada moment, cada segon, cada història que ens envolta són raons per continuar, per no parar. Ja fa molt vam parlar que hi ha moltes formes de mirar aquesta vida que no entén de quants ni de perques. Ens queda tant per veure i els dos seguim aquí... Cada instant, cada record, cada vegada que m'escoltes vas donant-me mes raons per no parar. Has d'estar tranquila perquè els dubtes i les pors arribaran, ho has de tenir clar, nomes vull que sàpigues que sempre em tindràs al teu costat.


Una resposta.

A poc a poc valorant cada minut, molt conscient de qui sóc i d'on he vingut, convençut de que no hi ha un perquè, no veig sentit a tot això. Sé que algun dia serà el primer, sé que no estic preparat de moment, però això es qüestió d'esperar i deixar que aquesta vida segueixi la partida. Sóc aquí recordant cada minut, situacions que em fan veure d'on he vingut. Convençut de que tot va millor ara puc dir que sé qui sóc.



He après.

M'he adonat que en aquesta vida quasi res passa per casualitat, he après a no parar, he après a no callar. M'he adonat que la distància és més curta si camine amb il·lusió, he après a plorar, he après a riure'm de dolor. Dona-li corda a aquest món, fem de tots una sola veu. M'he adonat que en aquesta vida val més l'or que cada segon, he après a mirar, he après a estimar. M'he adonat que quant respiro omplic d'aire els meus pulmons, he après que és suficient per posar el meu cos en moviment. Qui a dit que benvingut a qui a patit? No només hem de ser lliures, hem de saber-nos divertir. Si volem que açò funcione ho haurem de donar tot.


Respira.

Ara que sembla que tot es com un llibre obert no és tan fàcil veure i escoltar. Pot ser havíem ignorat la realitat, és el moment de construir allò que havíem oblidat. Som com una història, com aquell conte que t'expliquen just abans d'anar a dormir. Som com un somriure que naix de tots aquells moments que tens guardat a dins del cor. Sempre que vulgues sortir corre'ns sense raó, respira i dona temps al món. Pot ser no ens hem adonat del que tenim però seguirem vius, sempre que seguim sentint.


Increíbles.

Estic preparat pel que pugui passar, per decidir cap on done cada pas. Ningú va dir que això seria fàcil, jo hi penso jugar. Mai no es massa tard per despertar, ningú no es pot parar endavant. Ja no m'enganyen, se que vaig per bon camí. Ara puc dir que és cosa de petits, ara se que no hi ha ningú més que marca el meu destí.

Sempre he pensat que junts podem canviar el món, per que crec que junts podem fer-ho tot, per que crec que no hi ha res que no puguem pensar.


jueves, 21 de marzo de 2013

Aigua.

Gota a gota sembla que no plogui massa, i vas veient que sempre és el mateix però les coses no canvien soles, has de voler que canvien, no et deixes mai res per fer. Aigua, pot ser ara no t'enfonsis però no et queda gaire temps, agafa aire i no t'allunyis de la superfície i viu el teu present. Ara és el moment d'estar nadi, el sentiment és fort no pensis amb res més, quan? com? no importa amb qui, es l'hora de menjar-te el món. No tens una vida plena si tens por de perdre, i això no t'ho mereixes, tu vals molt més que totes les promeses que mai se't van complir, però no perdis la innocència, no la perdis mai.

Ara és el moment d'entendre's, ara és el moment de sentir que mai no et puguen dir que no has lluitat per a arribar fins aquí.


Agafa'm la mà.

Creus que res no és per sempre i vols creure que no hi ha res a fer, mira dins, les coses més petites de vegades són les que ens fan més grans. I tu agafa'm la mà i deixa't portar tinc tantes coses a dir-te i tan poc temps, però ningú no ens podrà prendre aquest moment. Veus que tot està calmat, no hi ha sorolls que et puguin espantar. Si estem junts, els dies seran clars, no deixarem de caminar plegats.

Tinc coses a dir-te, tinc tantes coses a dir-te...


La nostra funció

Hi ha molts sentiments que no sóc capaç de dir-te, tot plegat se'm fa un món. Trencar les distàncies amb l'esbós i dir paraules que t'arribin al cor. I somriure, mirar de lluny tantes promeses, i descriure el que em fas sentir. Em fas riure, em fas ser feliç.
Hi ha molts obstacles que no pots evitar, però sempre queda un camí per tornar. Caurem però ens tornarem a aixecar més forts, més grans i sense por de lluitar. I somriure, mirar de lluny tantes promeses, i descriure el que em fas sentir. Em fas riure, em fas ser feliç.

És per tu que torno a riure.
És el que tu em fas sentir.
Em fas ser feliç.


viernes, 15 de febrero de 2013

Tiempo al tiempo.

Después de 16 año he aprendido que las cosas llegan cuando tienen que llegar, que la típica idea de niña pequeña y malcriada de "quiero esto y lo quiero ya" se deberían de acabar a los dos o tres años. Siempre dicen que lo bueno se hace esperar, pero, ¿y si en realidad no fuera lo bueno, sino lo mejor? es decir, tu esperas que algo que quieres te pase o algo similar, pero si en realidad estás tan ciega que no ves más allá. El mundo no se acaba por tonterías como que el chico al que quieres no le gustes o cosas similares ya que, si no le gustas a él le vas a poder gustar a otro, con todas tus virtudes, pero sobretodo con todos tus defectos, y prometo que va a amar todos y cada uno de ellos si de verdad te quiere.
Puede que las cosas no me estén saliendo como yo quería, que todo el mundo puede decir lo que siente y destrozarte los planes pero nunca cometas el error de anteponer lo secundario a lo primario, por que te puedes destrozar poco a poco.
La verdad, es que al final, después de tantos golpes y tanto cabrón suelto, te das cuenta que puede que lo bueno se haga esperar, pero que tal vez tú no veas lo que de verdad tendrías que ver, y puede que por no ver, pierdas cosas importantes.


domingo, 3 de febrero de 2013

Aferrándome.

Tal vez la gente piense que no tengo ni idea de la vida, y que las cosas que me pasan son normales para esta edad, y si, les doy la razón, pero se que yo no soy como la gran mayoría de chicas de mi edad ya que si yo digo "te quiero" lo digo de verdad, y no estoy diciendo que el resto no lo haga, pero si a mi me gusta una persona, si quiero a una persona, me aferro a ella, aunque después me desilusione y me de cuenta de que las cosas no eran como yo pensaba, pero ¿qué más da?, solo tengo 15 años, 15 años en los que me he tropezado y me he levantado, en los que me he equivocado y he rectificado, en los que he hecho cosas mal y me he arrepentido, en los que la he cagado y he sabido pedir perdón, cosa que mucha gente de mi edad no ha sabido. Si la gente me ha hecho daño o la ha cagado he sabido perdonar y no ha pasado nada, pero hay veces que la cagas, y metes la pata hasta el fondo, y ¿que pasa? que la persona a la que quieres no te quiere perdonar, que de verdad te toca luchar, y ahí es cuando sufres de verdad, pero bueno, si una persona de verdad te importa no la puedes dejar así por que si, tienes que luchar hasta que ya no puedas más, hasta que tus fuerzas se agoten, de nuevo...

viernes, 1 de febrero de 2013

Y esto es lo que hay.

No siempre le va a gustar a todo el mundo lo que haces, y habrá veces que te priven de hacerlo pero, por la cuenta que te trae, si tu lo quieres hacer, si necesitas hacerlo, si deseas hacerlo, sigue adelante, explica a la gente que de verdad quieres eso y que lo acepten. Ahora aludamos directamente a las personas. Si de verdad quieres a una persona y quieres formar parte de algo que, tal vez, te están convenciendo para que no lo hagas, y tú lo quieres hacer por que le quieres de verdad, no te eches atrás, aun que sea un error seguir adelante, aun que después te topes de cara contra la realidad y duela, siempre tienes que hacer lo que sientes y más si de verdad le quieres contigo y te demuestra que ya no es lo mismo, que tú ya eres la única, hazlo, no te cortes, no dejes pasar estas cosas por que, seguramente, te va a hacer feliz, nadie sabe por cuanto tiempo, pero si te hace feliz es que vale la pena.


jueves, 31 de enero de 2013

La realitat.


Obris els ulls i mires al teu voltant i no saps el que t'està passant, lentament els dies van passant, tot va canviant i tu et vas fent gran. Tantes coses que has somiat, i ara veus que no són veritat, i ara veus que no es compliran. Però tot i així, hi ha moltes coses que no es somien, que es viuen, que es senten, que són la realitat. La vida és per sentir, la realitat...
Tant se val el que hagis estranyat, que els records mai no s'oblidaran. Les persones que a tu t'han marcat en el teu cor perduraran. Tants camins per escollir, però el teu ja el tenies escrit, però el teu ja estava marcat. I tant de tros, que a tu, encara et queda, i tantes coses per veure...
Pots estimar, pots ser estimat, pots fer petons i acaronar, i pots fumar i et pots morir, pots escollir seguir vivint, i pots plorar i ser feliç, pots dir que no i pots dir que sí, pots escoltar i ser escoltat, imaginar poder volar, i anar més lluny i més aprop i disfrutar del que hi ha, que si els amics, que si els amants, que sempre vénen i se'n van. Pots treballar, et pots emprenyar i si et convé pots perdonar. Pots ser creient, pots ser ateu, pots dir hola i pots dir adéu. Pots caminar, pots recordar, contaminar o reciclar. La pots cagar, rectificar i pots somiar.

La realitat, la vida és per sentir, la realitat...


martes, 22 de enero de 2013

Fil de llum.

Quan sento que tot s'ha acabat, que no s'hi haja calcat. Que no tinc forces per continuar endavant. Quan sento que m'he fet petit, que ja no crec en mi, que el món continuaria igual si jo no fos aquí, llavors m'esforço a recordar la teva cara al meu davant, la meva orella escoltant la teu veu baixet parlant dient que guanyar-me el destí només dependria de mi i vaig prometre prendre el repte, la partida aquell instant. Respira, espera, aixecat sense presa, inspira, refés-te, la vida, el món t'espera. Quan sento que res té sentit, que el món esta girat, que no se com posar un peu a terra i recomençar. Quan sento que no queda res, el que sempre he lluitat i cau cada desig que m'ajudava a avançar torno altre cop a recordar la teva cara al meu davant, la meva orella escoltant la teva veu baixet parlant, dient que guanyar-me el destí només dependria de mi i vaig prometre prendre el repte, la partida aquell instant. Respira, espera, aixecat sense presa, inspira, refés-te, la vida, el món t'espera.


miércoles, 2 de enero de 2013

2013.

Ya nos hemos despedido del 2012. Ha empezado un nuevo año. Tal vez siempre que pasa esto, cada 31 de diciembre, pensamos que el próximo año va a ser mucho mejor, tenemos muchas ilusiones puestas en él y poco a poco se van apagando, tal vez no tardemos ni seis meses en querer que ese año se acabe, que venga el 31 de diciembre de nuevo para poder hacer borrón y cuenta nueva, pero siempre es lo mismo. Tal vez ponemos tanta ilusión en lo nuevo que no nos damos cuenta que lo que queremos es que las cosas malas pasen, pero en realidad las cosas no se arreglan de la noche a la mañana y, al fin y al cabo, ¿que tiene de diferente un 31 de diciembre y un 1 de enero al resto del año? NADA, eso es lo malo, no van a ocurrir milagros, ni se van a cumplir todos nuestros deseos, que son muchos. Así que no tenemos que creer en milagros ni hacernos propósitos que no vamos a cumplir, las cosas llegarán tarde o pronto por que todo el mundo se merece que le pase algo bueno, siempre y cuando luche por ello, por lo que yo este año me he propuesto olvidar todo lo que pasó, empezar el nuevo año con positivismo aunque cueste por que realmente creo que vale la pena levantarte cada mañana con una sonrisa, me he propuesto ser feliz, que creo que ya toca. Dejemos los problemas a parte y salgamos a la calle con la mayor sonrisa, es la mejor solución.