martes, 11 de septiembre de 2012

Les hores.

Les hores que no estic amb tu em sento com una nena perduda, les hores que jo estic al teu costat són part del postre ben sopat, les hores que no em diuen res són les que espatllen els minuts que mai obliden l'últim segon. Les hores són nostres, les hores són meves, puc fer el que vull. Tu em pots estimar, jo et puc abrçar unes hores més. Les hores que em desperto amb tu dono gràcies al coixí que s'amaga sota el teu cap, tímid pel d'aquesta nit. Les hores que ploro per tu són part de culpa d'aquells moments que mai oblido ni oblidaré.
Si pogués parar el temps i ordenar les hores felices estaríem perduts sense contar els minuts.


No hay comentarios:

Publicar un comentario